Denisse García


Es diu Denisse García va néixer a l'Havana (Cuba) l'any 1988. Des de petita ha estat influenciada pel món de l'art sobretot per part del seu pare qui, dedicant-se al vídeo, li va contagiar la passió per la fotografia. Viu a Barcelona on ha estudiat Belles Arts (UB), una carrera que li ha permès conèixer diferents disciplines per finalment encaminar-se cap a la fotografia; "És un mitjà molt còmode per a mi, ràpid i eficaç, suposo que necessito que sigui immediat ja que defineix una mica la meva manera de ser, vaig molt de pressa i potser no em prenc les coses amb calma", reconeix. Sempre porta una càmera a sobre ja sigui format digital o analògic, compacta o de mig format. Li agrada captar situacions quotidianes, el seu entorn, la gent i la ciutat, encara que també crea composicions on predominen els espais. La Denisse es defineix en dues facetes: per una banda la visió més romàntica de la fotografia amb escenes quotidianes i de carrer (on utilitza analògic) i per altra banda fotografies on mostra el seu imaginari personal, on barreja composició, espai i subjecte i on "el conjunt em fa reflexionar sobre el el rol de l'ésser humà en uns temps on tot és impersonal i auster". Trobeu-la a cargocollective.com/denisse i al seu blog denissecondoseses.blogspot.com.


Pla A?
  He acabat la carrera de Belles Arts i la meva intenció és especialitzar-me una mica més en fotografia. De moment treballo en coses fora del món de la creació, en el sentit que no m'hi guanyo la vida, que seria l'objectiu, però sempre trobo temps per anar fent fotos, el més important és no parar de generar imatges.

Inspiracions?
  M'inspiren les històries, els llocs i els estats emocionals, l'ésser. Trobo inspiració en els moments quotidians, en la rutina, en la llum, en el comportament de les persones, al carrer, en l'art i la fotografia. Tinc una predilecció per l'ambigüitat, allò anònim i impersonal, l'ideal i l'ésser humà en els espaisEm fascina el treball de fotògrafs com Stephen Shore, Harry Callahan o Martin Parr, encara que també m'inspira el treball de joves creadors com Raven Smith.

Per què? 
  Continuo creant perquè és el que m'agrada fer i perquè l'artista ha de crear i transmetre amb el que crea, suposo que és una motivació innata, em surt només el tenir ganes de continuar, i sobretot de millorar. També un motor que m'impulsa a seguir és veure el resultat d'altres creadors, sentir-se amb més ganes de fer coses una també i formar part d'aquest col.lectiu.

Suggereix-nos un pla B...
   Güarionex Rodriguez Jr un gran col.lega de Boston i magnífic fotògraf, Bruno Gilibert arquitecte xilè que vaig conèixer durant els últims anys de carrera, el seu treball fotogràfic em fascina. Alex Gordo dissenyador gràfic i il·lustrador de Barcelona, Chamo San de Belles Arts com jo, un il.lustrador barceloní amb una tècnica impecable i Jose Trias fotògraf de Sevilla amb una sensibilitat exquisida per fotografiar.