Salvi Danés


Blackcelona
Tòquio, Moscou, Polònia, França o la seva Barcelona són alguns dels territoris per on el flaix de Salvi Danés ha deixat petja. Jugant amb les bases del fotoreportatge periodístic, la fotografia conceptual i també la personal hi trobem els premiats projectes d'aquest fotògraf nascut l'any 1985. Retrats i paisatges, escenes que expliquen fragments de diverses situacions socialment indispensables de conèixer. Directe i subjectiu, és a dir, sense embuts i formant part explícita de les accions que fotografia, aquesta és la posició de Salvi Danés. Són moltes les institucions i organitzacions fotogràfiques que, des de ja fa uns anys, valoren i premien els treballs d'en Salvi, ell no deixa l'aventura fotogràfica i treballa incansablement en els seus projectes. Trobeu-lo a salvidanes.com








Pla A?
   Em situo en un constant aprenentatge, intentant formar-me contínuament en la mesura que la meva economia i vida laboral m'ho permeten. No tinc la sort de treballar exclusivament en el meu sector, però no és una qüestió que em preocupi en excés. De  vegades aquesta espècie de dualitat, de doble vida, és molt enriquidora en el sentit de prendre't el teu procés creatiu no com una activitat laboral, sinó com una autentica passió.

Inspiracions?
  No descarto cap mena de font d'inspiració, crec que qualsevol cosa et pot ajudar a crear o generar sobre el teu propi discurs. Trobo enriquidor, en aquest sentit, des de una il·lustració fins a una exposició o un llibre, passant per una bona cançó. No tinc un mètode clar però si un repte: aprendre a filtrar tot allò que et passa per davant i extreure'n en essència el que és útil per algun motiu i encaixa en la pròpia manera de crear.

Per què? 
   Principalment per sentir-me bé, per una necessitat quasi vital de descobrir a través de l'objectiu un nou món, de vegades molt proper a la visió real, però de vegades més aviat proper al món de l'imaginari personal. És una manera de donar veu a aquelles coses que per algun motiu em criden l'atenció i donar forma a aquesta relació. És impensable que un món d'imatges pot "substituir" un món real, però la funció de la imatge com a ressò de la realitat contribueix a crear una altre visió nova, plàstica. Vivim en un món en molts aspectes buit, buit de continguts, d'històries amb les quals sentir-nos identificats, que responguin a alguns dels nostres anhels i que, al mateix temps ens estimulin conceptes adormits en nosaltres o simplement aparcats a un costat, difuminats pel nostre dia a dia. D'aquí la meva gratitud a la fotografia.

Suggereix-nos un pla B...
   Have a Nice Book  de Yosigo i Salva López. Una bona plataforma per a conèixer una mica més sobre el fenomen del fotollibre.


La seva obra:


Dark isolation, Tokio

Holy Polska

Black ice, Moscow

Hunting Season